La gramàtica de l'amor

L’argument era angoixant. Un escriptor d’èxit rep una carta misteriosa en què una dona desconeguda li confessa el seu amor, un amor no correspost i ignorat per ell, que existeix des que la protagonista de la missiva era una nena. A través de la carta, l’escriptor descobreix que van tenir alguns encontres en el passat i que d’un en va néixer una criatura, el seu fill, que acaba de morir. És la mort del nen i el fet que ella mateixa també està a punt de deixar aquest món el que duu la protagonista a confessar-li, per fi, els seus sentiments. És un amor que ja no té cap esperança de ser correspost. El més terrible, potser, era que l’escriptor mai no havia estat capaç de reconèixer la dona. Cada vegada que es creuava amb ella, al llarg dels anys, era com si la veiés per primera vegada

Algunes la feien riure:

Personatges inoblidables. Llenguatge contingut. Com dimonis podien saber el que sentia l’altre si no deixaven d’intercanviar res més que cortesies? Si alguna vegada viatjo en la màquina del temps, he de recordar que NO vull viure a Anglaterra en l’època de Jane Austen.

Altres, com la de la darrera pàgina de la novel·la, li feien desitjar conèixer algun dia el seu autor:

Vet aquí un gat, vet aquí un gos… i al final triomfa l’amor. Per què deu ser que el «per sempre» ja no està de moda? Si alguna vegada viatjo en la màquina del temps, he de recordar que SÍ que vull anar a viure a l’Anglaterra de Jane Austen

Algunes la feien riure:

Personatges inoblidables. Llenguatge contingut. Com dimonis podien saber el que sentia l’altre si no deixaven d’intercanviar res més que cortesies? Si alguna vegada viatjo en la màquina del temps, he de recordar que NO vull viure a Anglaterra en l’època de Jane Austen.

Altres, com la de la darrera pàgina de la novel·la, li feien desitjar conèixer algun dia el seu autor:

Vet aquí un gat, vet aquí un gos… i al final triomfa l’amor. Per què deu ser que el «per sempre» ja no està de moda? Si alguna vegada viatjo en la màquina del temps, he de recordar que SÍ que vull anar a viure a l’Anglaterra de Jane Austen

El seu aspecte semblava més aviat el d’un geek[1] que dedicava el seu temps a piratejar webs del Govern o a crear complicats jocs d’ordinador