Voldria que el meu cos es fongués amb el teu és el seu tercer poemari i el punt de partida d'una trilogia poètica. “T'adoro fins l'esquelet”, o, «no hi havia en València dos amants com nosaltres”: els poemes de Voldria que el meu cos es fongués amb el teu són l'última demanda de l'amant després de que l'amor hagi desaparegut. El refugi de la paraula davant de la impotència del record. El dret dels enamorats. Es una cançó, una dedicatòria, un cant que aspira unívocament a ser gest ; a fondre's amb el cos de l'amant perduda. També és una memòria de l'amor que se'n va i de la carn viva.
