Contes per al segle XXI

"Clàssics per al segle XXI" està format per quatre relats clàssics reinventats pel prolífic escriptor de literatura infantil i juvenil, Jordi Sierra i Fabra. En ells ens explicarà la història de l'humil llenyataire Pascual i la seva filla Bella, que, com el seu nom indica, era d'una extraordinària bellesa. Pare i filla vivien en una vall que finalment gaudia de la pau, sense els sorolls de trets ni soldats, i en el qual ja ningú no es recordava de quan havia començat o acabat la guerra...

També ens presenta la història de l'Emperador, protagonista del relat "El vestit del nou emperador", i l'artista més famós de la història de la música. Des que la seva carrera musical havia començat amb prou feines 5 anys abans, havia aconseguit 20 èxits consecutius i tenia tothom rendit als seus peus.

Una sèrie d'històries entranyables que ens submergeixen en un món de fantasia i ensomni.

Aquest llibre inclou els relats següents:
El soldat de plom
La bella i la bèstia
El vestit de l'emperador
Les mongetes màgiques

Aquest audiollibre està narrat en català.

Jordi Sierra i Fabra va néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1947.
És conegut per la seva obra com a escriptor de literatura infantil i juvenil i el seu treball com a periodista musical. La seva vocació d'escriptor és clara i ferma des de molt petit: confessa que va fer els seus primers passos amb tan sols vuit anys d'edat i als dotze anys ja va escriure la seva primera novel·la llarga, de cinc-centes pàgines.
Malgrat la seva clara vocació, no comptava amb l'aprovació o l'entusiasme dels seus pares, que en acabar el batxillerat el van obligar a treballar en una empresa de construcció durant el dia i a estudiar per ser aparellador durant la nit.
De la seva infància ha dit que "vaig ser tres vegades reprimit: pel meu pare, pel règim i per l'escola franquista".
Tot i així, la seva determinació i la seva tenacitat són més fortes que qualsevol obstacle i les seves insistents cartes setmanals a la cadena de ràdio Cadena Ser el van portar a convertir-se en un dels fundadors de la revista "El Gran Musical" el 1968.
El 1970 va poder abandonar els estudis per convertir-se en comentarista musical, la qual cosa li va permetre viatjar per tot el món amb grups i artistes del moment mentre cobria les seves actuacions i escrivia reportatges.