Editorial Navona

La vida és plàcida a Kamakura. Amics i veïns s’acosten a la petita papereria de la Hatoko, el negoci familiar que va reprendre fa un temps i on continua fent d’escrivent. Entre les pinzellades de les cartes que li encarreguen, es creuen els destins més inesperats i commovedors dels seus clients. Sembla que tot segueix igual, però la Hatoko s’ha casat i, al costat d’en Mitsurô, que té una filla petita, aprèn a ser mare dins d’una família poc convencional. Ensenya a la nena l’art de la cal·ligrafia, tal com ho va fer la seva àvia, i comparteix amb ella receptes de tot tipus de dolços i plats tradicionals. Així, teixeixen plegades una relació única, capaç de crear una nova llar on sanar les ferides del passat. Tot i que la Hatoko és una mestra en l’art delicat d’escriure per als altres, tindrà el repte d’escriure la carta més personal que ha fet mai. Ito Ogawa aconsegueix, en aquesta novel·la lluminosa, retratar la bellesa dels vincles humans més excepcionals i encomanar-nos les ganes d’agafar la ploma per escriure a aquells que estimem.

La vida es plácida en Kamakura. Amigos y vecinos se acercan a la pequeña papelería de Hatoko, el negocio familiar que retomó hace un tiempo y donde continúa siendo escribiente. Entre los trazos de pincel de las cartas que le encargan, se cruzan los destinos más inesperados y conmovedores de sus clientes. Parece que todo sigue igual, pero Hatoko se ha casado y, junto a Mitsurō, que tiene una hija pequeña, aprende a ser madre dentro de una familia poco convencional. Enseña a la niña el arte de la caligrafía, tal como hizo su abuela, y comparte con ella recetas de todo tipo de dulces y platos tradicionales. De este modo, tejen juntas una relación única, capaz de crear un nuevo hogar donde sanar las heridas del pasado. A pesar de que Hatoko es una maestra en el delicado arte de escribir para los demás, tendrá el reto de escribir la carta más personal que ha hecho en su vida.

Bretton Woods, 1944. John Maynard Keynes, possiblement el millor economista de la història, arriba a l’Hotel Mount Washington per participar en la conferència econòmica on es va crear el sistema financer que ha regulat el món fins fa ben poc. Durant els vint-i-dos dies que passa a l’hotel i a mesura que es desplega l’entrellat de tensions que experimenta com a cap de la delegació britànica, Keynes rememora el seu passat i en especial el seu vincle amb el jove Ludwig Wittgenstein. D’aquesta manera, serem testimonis de la seva època universitària a Cambridge. Des de les reunions privades de la societat dels Apòstols fins als moments d’esplendor intel·lectual del grup de Bloomsbury, aquesta novel·la explora els racons més íntims dels grans noms del segle XX. Després d’Amor sense món, amb la prosa elegant que el caracteritza, Miquel Esteve ens torna a emocionar amb una història captivadora sobre l’amor, la identitat, la resistència cultural davant la moral victoriana i el pensament en un món a punt de col·lapsar.

Una maravillosa fábula contada por una de las voces más auténticas y poderosas de la literatura colombiana. Una pequeña gran historia capaz de sintetizar la relación de América Latina con el amor, las drogas, la violencia y la muerte.

Alana Olson, historiadora del arte recién graduada, lucha por salir adelante en el Nueva York de los años cincuenta. Su gran interés por Pablo Picasso la conduce a una serie de entrevistas con Sara Murphy e Irène Lagut, figuras clave del círculo social parisino del artista. A través de sus conversaciones, las mujeres pintan un espléndido cuadro de su estancia en la Riviera francesa durante el tenso y caluroso verano de 1923, revelando a Alana no solo una visión íntima de la vida del artista, sino también la oportunidad de descubrir obras de arte desconocidas, recuerdos de un romance relámpago y detalles ocultos que la acercan al genio más de lo que jamás habría imaginado.

Glamurosas y esquivas, las figuras femeninas que acompañaron a Picasso siempre vivieron a la sombra de su fama. En esta novela, Jeanne Mackin nos redirige a una época y a un personaje que llevan fascinándonos desde hace más de un siglo, ofreciendo, por fin, a amantes y musas la oportunidad de salir de los cuadros que inspiraron y colocarse en el papel de protagonistas.

Hant'a és premsador de paper. S’ha passat la vida esclafant tones de llibres i quadres en un soterrani humit. Per a ell, cada volum que destrueix és un dol profund; una pèrdua irreparable del saber que la humanitat ha acumulat al llarg dels segles. L’acompanyem en el seu tren de pensament implacable mentre treballa o vagareja per Praga i reflexiona, de la mà de grans filòsofs -com Lao Tse, Nietzsche, Hegel o Kant— sobre el sentit de la creació artística, l’amor, la destrucció, la solitud, el pas del temps, i la seva pròpia vida.

Ambientada en las montañas del sur de los Apalaches, Demon Copperhead es la historia de un muchacho nacido de una madre soltera adolescente en una caravana, sin más patrimonio que el buen aspecto y el pelo cobrizo de su difunto padre, un ingenio cáustico y un feroz talento para la supervivencia. Relatado con su propia voz, Demon se enfrenta a los peligros modernos de los hogares de acogida, el trabajo infantil, las escuelas en ruinas, el éxito deportivo, la adicción, los amores desastrosos y las pérdidas aplastantes. A través de todo ello, se enfrenta a su propia invisibilidad en una cultura popular en la que incluso los superhéroes han abandonado a los pueblos rurales en favor de las ciudades.

Hace muchas generaciones, Charles Dickens escribió David Copperfield a partir de su experiencia como superviviente de la pobreza institucional y sus daños en los niños de su sociedad. Esos problemas aún no se han resuelto en la nuestra. Dickens no es un requisito indispensable para los lectores de esta novela, pero le sirvió de inspiración. Al trasladar una novela épica victoriana al Sur de Estados Unidos contemporáneo, Barbara Kingsolver recurre a la ira y la compasión de Dickens y, sobre todo, a su fe en el poder transformador de una buena historia.

Nueva York, 1918. Tras recibir la noticia de que la Gran Guerra desgarra Europa, Jessie Carson decide abandonar la tranquilidad de los anaqueles de la Biblioteca Pública de Nueva York y cruzar el océano para unirse al Comité Americano para las Regiones Devastadas de Francia, fundado por la visionaria Anne Morgan. Entre ruinas y tragedia, convertirá ambulancias en bibliotecas itinerantes, dará vida a clubes de lectura y formará a las primeras bibliotecarias francesas, sembrando esperanza donde tan solo había desolación. Setenta años después, una escritora en ciernes se tropieza con el nombre de Jessie Carson en los archivos de la misma biblioteca. Fascinada por su audacia, se sumerge en una investigación que la arrastra a un laberinto de secretos, donde descubrirá que el destino de Carson se entrelaza de manera sorprendente con su propio presente. Inspirada en hechos reales, Las bibliotecarias del frente es la historia de un grupo de mujeres que desafió los límites de lo posible en el corazón de la Primera Guerra Mundial. Un homenaje a la solidaridad femenina y una reivindicación de la capacidad curativa de las palabras.

«Tens alguna cosa més per dir-li al teu fill, o germà, o amic, o pare, o qui sigui?»La vida d'Osamu, mestre cal·lígraf, va transcórrer escrivint cartes d'altres. Ell només va escriure una carta personal: per a la seva filla Haru. Una carta que ella va guardar sense obrir. No necessitava llegir-la. Ell no la va escriure perquè ella la llegís.Un magnífic exercici de transmissió del més gran dels sentiments: l'amor.

"¿Tienes algo que más que decirle a tu hijo, o hermano, o amigo, o padre, o quién sea?" La vida de Osamu, maestro calígrafo, ha trascurrido escribiendo cartas de otros. Él solo escribió una. Para su hija Haru. Una carta que ella guardó sin abrir. Ella no necesitaba leerla. Él no la escribía para que ella la leyese.Un magnífico ejercicio de transmisión del mayor de los sentimientos: el amor.

Tras colaborar con The Columbia Review, escenificar alguna obra en Cambridge y trabajar un tiempo haciendo tarjetas de felicitación, Robert Gottlieb tropezó con un puesto en Simon and Schuster en 1955. Algo más de una década después, el ya reconocido editor se trasladaba al sello Alfred A. Knopf, en donde desarrollaría la mayor parte de su carrera. Publicó una larga lista de grandes autores, como Toni Morrison, Doris Lessing, John Le Carré, Michael Crichton, Robert Caro, Nora Ephron o Bruno Bettelheim. En 1987 pasó a hacerse cargo del New Yorker, afrontando con ello los desafíos y satisfacciones que conllevaba la dirección de una de las revistas más destacadas de Estados Unidos, y en donde permanecería un lustro. De todo ello nos habla ahora en este libro de memorias.

Pierre Adrian emprèn un viatge amb l’afany de reconstruir les passes de l’últim estiu del cèlebre escriptor italià, marcat pel turment i el desassossec. A través de visitar els llocs preferits de Pavese, el narrador i la seva estimada, que l’acompanya en aquesta recerca, es perden en llargues passejades per la ciutat -on ens trobarem amb personatges com Monica Vitti, Calvino o Antonioni— i s’endinsen en l’atmosfera dolça i melancòlica del Piemont. La veu de Pavese apareix entre les reflexions d’Adrian com la figura propera d’un amic que s’interroga sobre misteri de la bellesa, els somnis, l’amistat i la memòria, per trobar una mica de consol en aquest intricat ofici que és estar viu.
Amb un estil que emana genialitat, Hotel Roma està escrita amb la delicadesa de qui admira, i aconsegueix travessar el lector i deixar empremta fins molt després de l’última pàgina.

Bootes és una al·legoria monumental sobre el destí de la humanitat i una metàfora despietada sobre la crueltat del poder i les injustícies de la nostra societat. Aquesta és l’esperada novel·la que clausura la publicació dels Exercicis sobre el punt de vista, el cicle narratiu més important de l’obra de Miquel de Palol.
Ens trobem dins de l’Arxicenotafi, una ciutat edifici laberíntica, fortificada i altament burocràtica anomenada informalment «Illa dels Morts». L’Artur és cridat a acudir-hi per dur-hi a terme una tasca de gran importància i confidencialitat. Ell serà l’última peça que conformarà l’Egrègor, una fraternitat de set participants que compartiran una incerta i complexa missió. Entre tots descobriran les entranyes d’aquesta rocambolesca, mecanitzada i putrefacta ciutat. Si les masses n’assaltessin les torres, haurien de decidir de quin bàndol volen formar part, i aquesta no seria la decisió més important que haurien de prendre.
Una novel·la que excel·leix pel seu joc amb la forma, la veu narrativa i el llenguatge, que trenca amb els convencionalismes del gènere per exposar els convencionalismes de la societat. Una escriptura irònica i intel·ligent que recull el millor de l’estil de Miquel de Palol.

¿Qué tienen en común Isabel Díaz Ayuso y las hermanas
Pombo? ¿Qué comparte Yolanda Díaz con José María Aznar?
Si algo ha caracterizado el anunciado, agónico y convulso «fin de ciclo» de la política
surgida tras el 15M es el viraje de España hacia una derecha cada vez más evidente.
Pero ¿quiénes han sido los responsables de esa derechización a lo largo de esta
década? Con nombres y apellidos, a través de sus encuentros y desencuentros, Pablo
Iglesias analiza con honestidad y sin rodeos la responsabilidad de quienes han trabajado por inclinar ―o, directamente, precipitar― al país lo más lejos posible del sí se puede.
Por estas páginas desfilan políticas y políticos, periodistas, jueces y comisarios, pero
también personajes a quien pocas veces se ha puesto nombre o rostro. Una serie de imprescindibles que ayudan a formar el relato de estos tiempos en los que Iglesias
ajusta cuentas con la memoria, así como con el futuro.

Tras la muerte de su madre, en las manos de Sara cae una libreta dorada con un título desconcertante: Confecciones Vidal. Son las memorias de los dos últimos años de la excéntrica difunta. No difieren demasiado del resto de vida de Raquel: un ir y venir de fiestas, joyas y bailes, con apenas unos obstáculos que nunca supo tratar, sus tres hijas. Madre es la confrontación entre los recuerdos de dos mujeres, de cómo la relectura convida a un reencuentro y convierte el primer impulso de venganza en una reconciliación.

A mitjans dels anys noranta, en Hua Hsu tenia divuit anys, dissenyava fanzins, es passava el dia en botigues de discos i vestia de segona mà. En Ken estava obsessionat amb Dave Matthews, Pearl Jam i la roba d’Abercrombie & Fitch. Un era fill d'immigrants taiwanesos. La família d'ascendència japonesa de l'altre ja portava generacions establerta als Estats Units. L'única cosa que tenien en comú era que, independentment de com es relacionessin amb ella, la cultura americana no semblava tenir lloc per a cap dels dos. Però, en contra dels seus prejudicis, creen una amistat construïda a base de llargues converses entre cigarrets, viatges amb cotxe al 7-Eleven, moments trivials atrapats en fotos analògiques i la cerca constant de la pròpia identitat. I llavors, només tres anys després de conèixer-se, en Ken mor assassinat.
Sigues tu mateix no és només unes memòries de joventut, és un testimoni vital i estètic de l'angoixa adolescent, l'experiència de l'immigrant i la necessitat humana de pertinença. Decidit a reflexionar sobre les escissions i les costures que es creen en el nostre record, Hua Hsu escriu a la recerca de tot allò que tractem de reconciliar a través de la literatura.

Si mai us heu trencat de riure llegint els relats còmics i misantròpics de David Sedaris i potser pensàveu que sabíeu on us ficàveu amb la lectura de Calipso, us equivocaríeu.
Quan compra una casa de platja a la costa de Carolina, Sedaris simagina que hi passarà llargues vacances relaxants, jugant a jocs de taula i prenent el sol amb la gent que estima. I la vida a la seva segona residència és exactament tan idíllica com shavia afigurat, tret duna evidència minúscula i irritant: és impossible fer vacances dun mateix.
Amb Calipso, Sedaris dirigeix les seves fenomenals dots dobservació cap a la mitjana edat i la mortalitat. Però no us equivoqueu: aquests relats són divertidíssims és un llibre que us pot fer arribar a roncar de tant de riure, com només ho pot fer la família. Lescriptura de Sedaris no havia estat mai tan afinada, i la seva capacitat descandalitzar el lector i provocar-li una riallada no té parallelisme. Però gran part de la comicitat en aquest volum parteix del moment vertiginós en què el propi cos et traeix i tadones que la història de la teva vida està més formada de passat que de futur.
Es tracta de literatura de platja per a gent que detesta la platja, lectura obligatòria per als qui avorreixen la xerrameca i aprecien un bon acudit sobre tumors. Calipso és el llibre de Sedaris més mordaç i tendre alhora; i podria molt ben ser el millor.

-

Universalmente aclamadas por la crítica, las memorias de Linda Gray Sexton son un relato honesto e implacable del amor angustioso y feroz que unió a una mujer brillante y difícil con la hija que dejó atrás. Linda Sexton tenía veintiún años cuando su madre se suicidó. Ahora mira atrás, recuerda e intenta reconciliarse con la vida de aquella.

Porque la vida con Anne era una mezcla salvaje de depresión suicida y felicidad maníaca, conducta inapropiada y viajes de medianoche a la sala psiquiátrica. Anne enseñó a Linda cómo escribir, cómo mirar y cómo imaginar. Solo Linda podía escribir un libro que capturara de manera tan vívida los detalles más íntimos y las emociones más profundas de su vida conjunta. Buscando Mercy Street habla a todos los que conocen el dolor de la infancia imperfecta.

Un final feliç és una novel·la original, tendra i dura al mateix temps, que transcorre tota en una sola nit: arrenca amb la posta de sol i s’acaba amb l’alba. La Nora convida la Sara a una rave: així comença una inoblidable nit de festa en què s’entrecreuen històries d’amor, conflictes personals i també sexuals, i un passat que torna en forma de remordiment i que deixa inevitablement un pòsit de culpa.

Un final feliç

és la història d'una educació́ sentimental i sexual en la societat contemporània, amb totes les seves complexitats i tragèdies, i una exploració inèdita de les noves formes d’estimar i de relacionar-se d’una nova generació que lluita per fer-se lloc en un món cada vegada més complex i inhòspit. Roser Atmetlla ha escrit un text destinat a convertir-se en una referència, en què el fi retrat generacional se sosté gràcies a una exploració lingüística fascinant i moderna.