La Rosa té dotze anys quan la seva cosina gran es queda òrfena i va a viure amb ella i els seus pares. Les diferències que la separen de la Tina —l'edat, la bellesa, la personalitat forta, l'extraversió— condicionaran a partir d'aleshores la seva adolescència, una època en què es barregen ingenuïtat i maduresa de forma crua. L'arribada de nous veïns al barri —el Montsó pare i els seus dos fills— farà trontollar definitivament la relació de les dues cosines amb el poble, amb el món, amb la vida, amb la feminitat i amb elles mateixes.
Una novel·la sobre el despertar d'una nena com a dona, i en què els homes, sempre presents però retratats amb mirada femenina, no semblen acabar de despertar mai.
Properament, i després de la bona acollida de La cosina gran entre els lectors catalans, es publicaran les traduccions castellana i italiana de l'obra.
