El 1887 Jules Renard va començar a escriure el seu Diari. I ho va fer fins un mes abans de la seva mort, al 1910. Hi anotava les seves conviccions artístiques, escrivia sobre l'escena literària del seu temps i sobre la vida. No hi ha cap aspecte de la realitat que defugi ni que s'escapi de la ironia esmolada de Renard. «Els elogis —escrivia— s'inverteixen, com els diners, perquè ens els tornin amb interessos.»
En aquesta selecció de textos, a cura d'Antoni Clapés, hi trobareu els millors aforismes d'un escriptor lúcid i valent, un aplec d'opinions contundents contra el cofoisme, la falsa modèstia, la hipocresia, la coherència, la mediocritat, l'orgull i la vanitat. Un llibre balsàmic en aquests temps d'excessos. Excés de correccions polítiques. Excés de beneiteria. Excés de bondats de segona mà. «La ironia salva el món».