una obra a cavall del retrat autobiogràfic i de la ficció, situada als primers anys de la postguerra civil, i que ja algun crític considera el millor llibre en català dels últims anys. Teixidor descobreix els trets autobiogràfics d'aquesta novel·la que la qualifica de metàfora d'un país dividit en dues lleialtats. Cal destacar la riquesa del llenguatge de Pa negre, on Teixidor recupera els mots d'un idioma que s'ha transformat en només 60 anys, i on s'han perdut moltes referències d'argot rural en benefici dels neologismes. De la mateixa manera que els llocs familiars de l'autor, com ara les colònies tèxtils, o s'han abandonat o s'han reconvertit en hostals, la cultura visual ha anat més enllà que la cultura oral, com diu l'Emili Teixidor: Ara els nens diuen 'ensenya-m'ho' i abans era 'explica-m'ho'. Hem de tornar a explicar aquesta oralitat .
