A ningú no va sorprendre que la Teresa, la novena filla duns pares que vivien intensament la seva fe, abracés, com quatre de les seves germanes, la vida religiosa. Òrfena de mare des de molt petita, amb catorze anys va decidir ingressar al Carmel, cosa que va requerir un permís extraordinari. La seva perseverància, la seva senzillesa, la capacitat de trobar Déu en les petites coses, la confiança en el Pare tot i les dificultats familiars, la seva dimensió missionera, lacceptació de la malaltia i de la pròpia mort, que va ocórrer el 1897, als 24 anys dedat, la van portar a la canonització el 1925 i a ser declarada doctora de lEsglésia el 1997.
