El titular és l'element més rellevant de la informació. La reserva és l'actitud de recel o desconfiança davant d'algú; per exemple, un periodista que pretén revelar amb un bon titular allò que els altres volen amagar, perquè és delicte o perquè és dolorós i humiliant.
Titulars i reserves presenta tres mostres de periodisme literari sobre realitats i vivències que els actors implicats havien mantingut ocultes fins ara. Així, els relats tracten les experiències d'individus que, després de la derrota, van recórrer a solucions extremes —la violència, la prostitució, el narcotràfic— per iniciar la remuntada. Uns ho van aconseguir i d'altres van optar per una solució dràstica.
La primera narració, “Consells per tallar una ceba sense plorar”, se centra en l'assetjament físic i digital que pateix una família de Madrid instal·lada en un poble petit durant la pandèmia. La protagonista de la segona, “Producte interior brut”, és una universitària que es converteix en escort de luxe per guanyar els diners que costa el prestigiós màster que vol cursar. La tercera peça, “Gent que passa”, és un experiment que fusiona dos gèneres tan allunyats com l'entrevista i la poesia.
