Onze textos entre l''autobiografia i l''assaig. Onze formes de “sentir” fets, coses, gestos, veus.
Què és l''amistat? Què significa la virtut? Quin valor tenen parlar i callar? Quin és el sentit d''una vida? Natalia Ginzburg compon un autoretrat extraordinari, un mosaic dels seus pensaments on hi desvetlla el món viscut.
En aquest llibre hi trobem el retrat de la vida a la regió dels Abruços amb el seu marit, Leone Ginzburg; la guerra i la por i la pobresa consegüents; el record estremidor i sostingut de Cesare Pavese; l''experiència de ser dona i mare, o estampes entranyables de la vida conjugal.
La narració de Natalia Ginzburg commou, endinsant el lector en un calidoscopi literari de petites joies que converteixen aquest llibre en un tresor essencial i fonamental.
«Natalia Ginzburg és una dona dotada d'una capacitat d'observació poc comuna.»
Carmen Martín Gaite
«En cada pàgina d'aquest llibre hi ha la forma de ser dona (de Natalia Ginzburg): sovint adolorida però sempre pràctica i gairebé brusca, entre els dolors i les alegries de la vida.»
Italo Calvino
"És difícil entendre el secret de la seva prosa prodigiosa."
El Periódico
«Un retrat encertat de la Itàlia indigent de la postguerra.»
El País
“Reflexions que es manifesten amb sobrietat i delicadesa.”
Qué Leer