Joan Simó (1999) té la diabòlica mania d'escriure, que diria Josep Pla. Els seus articles, esmolats i incisius, deixen entreveure una capacitat per desmuntar tòpics i capgirar sempre la perspectiva més òbvia. Simó té el do de retratar el que veu sense deixar de sortir a la foto, i ho fa sense fer mai ombra al que explica. Simplement hi és i al capdavall és la seva mirada personal el que dota d'interès allò que descriu. La ruta de Simó per Itàlia és civilitzada (encara es pren seriosament el deure de fer les visites culturals que toquen a cada lloc), però oberta a la improvisació. El seu relat, ple d'observacions personals, ens arriba filtrat per la sornegueria i un punt de cansament que no cau mai en el passotisme. Viatge a Itàlia és la incursió d'un jove mediterrani hedonista que no ha perdut la capacitat de sorprendre's mentre visita una cultura germana. Simó travessa Itàlia amb la por de contreure el virus, en un moment, l'estiu de 2021, en què el contagi viu un moment àlgid i un test positiu li hauria impedit tornar a casa.